Xavi Bou

Mirar el vol de les aus és mirar el futur i d’alguna manera també el passat.

A l'antiga Roma, els auspicis eren signes dels déus, interpretats per un àugur, un sacerdot endeví. Un auspici, és una paraula derivada del llatí, composta alhora per «avis», au, i el verb «spici», veure, mirar. I d’aquí auspex, literalment «el que mira els ocells», una pràctica de la religió grecoromana consistent a observar el comportament de les aus per rebre presagis. L'àugur, vestit amb la toga auguralis o travea, indicava que exerciria el seu ministeri i per fer les seves observacions pujava al punt més alt de l'auguraculum: llavors es tornava de la part d'Orient, assenyalava amb el lituus, un  bastó corbat, el templum, una part del cel que dividia en quatre parts quadriculades ( avui diríem en quatre pantalles) i es posava a observar amb cura les aus que apareixien, la manera com volaven, els seus cants i cap a quina banda de la part anomenada templum dirigien el seu vol, la velocitat i el traç. Els àugurs no podien conèixer el futur, però sí que eren capaços de discernir, mitjançant els auspicis, si un acte humà era d'acord amb la voluntat divina o no.

Xavi Bou és un àugur contemporani que es dedica especialment a la cronofotografia i més específicament a l'ornitografia. La cronofotografia és una antiga tècnica fotogràfica de l'època victoriana que captura i imprimeix el moviment en diversos fotogrames. Aquestes impressions poden organitzar-se posteriorment com a animacions en cel·luloide, o en capes en un sol fotograma. Per això, utilitza una sèrie de diferents càmeres, originalment creades i usades per a l'estudi científic del moviment, però que la fa ser considerada com a predecessora de la cinematografia i de la pel·lícula en moviment. Edward James Muggeridge va ser un dels seus precursors.

Com a fotògraf, Xavi Bou ha creat les Ornitografies, fotografies que capturen el recorregut del vol de les aus usant la tècnica de la cronofotografia per documentar mitjançant la superposició de diferents fotogrames el moviment i el dibuix de la seva dansa en el cel.

Curiosament per perfeccionar la seva tècnica i les seves fotografies fa servir càmeres cinematogràfiques d’alta velocitat que permeten capturar de 60 a 90 fotografies en un segon a una alta resolució. Les obres resultants són mostres tangibles de l'equilibri entre l'art i la ciència.

El propòsit de Bou és, mitjançant un exercici de poesia visual, divulgar la importància de la cura del medi ambient, convidant els espectadors a percebre el món amb la mateixa mirada curiosa i innocent del nen i nena que un dia vam ser. L'enfocament que Bou utilitza per confegir les escenes de les seves Ornitografies no és invasiu. De fet, rebutja l'estudi distant, donant com a resultat imatges de formes orgàniques que estimulen la imaginació.

Les seves fotografies capturen el vol d'aus molt diverses a diferents punts del territori nacional i, fins i tot, de l'estranger. La seva mirada aconsegueix traçar aquest rastre invisible a l'ull humà que les aus creen en volar pel cel.