Joan Teixidor

Un mirall negre (o mirall de Claude) és un petit mirall lleugerament convex que té la superfície tintada. Aquests miralls, guardats en petites caixes o en petits estoigs plegats, eren usats per artistes, pintors de paisatges, viatgers i aficionats al paisatgisme. La seva curvatura produïa l'efecte d'abstraure la porció del paisatge que interessava veure de tot allò que l'envoltava, reduint l'escala de la vista, i el tint (que generalment era sèpia o marró) simplificava el color i el rang tonal de l'escena. Aquests instruments van ser molt usats pels pintors paisatgistes anglesos de finals del segle XVIII i principis del XIX com a mètode a partir del qual realitzar esbossos i apunts de color dels paisatges que després pintarien. Aquell que l'utilitzava adoptava una postura molt característica doncs havia de donar l'esquena al paisatge real per poder veure la imatge que es veia reflectida al mirall com si fos una lent pre-fotogràfica. A la novel·la El efecto Doppler de Jesús Ferrero un personatge explica al protagonista Darío Dolfos que els pintors impressionistes també els utilitzaven per descansar la vista, esgotada de tant contemplar i estudiar la llum. Tancar els ulls per a veure millor.

Opacitats de Joan Teixidor està conformat per diferents fotogrames, és a dir, per imatges fotogràfiques obtingudes mitjançant la col·locació d'objectes per sobre d'una superfície fotosensible i mitjançant, també, l'exposició de la llum directa sense la intervenció d’una càmera. Els objectes del treball aquí exposats són opacs, però reflectants com un mirall negre. No tenen el poder de seducció de la brillantor contemporània, ni la seva ubiqüitat, ni tampoc són visibles per retroil·luminació. Al contrari, estan fets de llum fixada en una superfície sensible. Imatges sòlides davant de la liquiditat de les   imatges-pantalla. Imatges-temps.