Cristobal Ascencio

El paisatge existeix a la natura, però no és la natura. És el resultat de la mirada humana sobre el món i de la nostra necessitat de segmentació de la realitat. És un objecte híbrid constituït pel món físic i una construcció cultural. Tendim a oblidar que són els col·lectius humans els qui edifiquen el paisatge al projectar la seva manera de percebre i sentir l'entorn.

Fòssils instantanis de Cristóbal Ascencio és un projecte fotogràfic que explora el paisatge i les empremtes humanes al desert de Baixa Califòrnia Sud, Mèxic. Mitjançant la manipulació de dades estructurals de les imatges, s'hi intervenen objectes i construccions abandonades en llocs despoblats.

Els fòssils són les restes o les evidències de l'activitat d'organismes pretèrits. Els fòssils són importants perquè ens ajuden a comprendre la història de la vida a la Terra, l'evolució de les espècies i els canvis ambientals al llarg del temps. Tota imatge per molt abstracta que sigui, també és un document i des del seu origen la fotografia ha servit com a testimoni de l'activitat humana i per la preservació del passat. En aquest projecte s'evidencia la tensió de diversos conceptes que únicament entenem mitjançant la seva interrelació. Sigui aquesta, per la seva complementarietat o per la seva oposició: Curs del temps-solc de l'instant, tecnologia-natura, ésser humà-entorn o realitat-mímesi entre d'altres.

Aquestes imatges es converteixen en “fòssils instantanis” en perdre el seu propòsit original, transformant-se en nous elements del paisatge i la geologia local. Utilitzant un codi de programació per reorganitzar píxels, l'objecte o la petjada humana es modifica visualment i es “reintegra” amb la resta del paisatge.

La sèrie es distancia de la visió romàntica del paisatge, endinsant-se en entorns postnaturals com a nova realitat. Des d'aquests paisatges transformats, es planteja una relació renovada amb els nostres entorns i es replanteja l'impacte global de les activitats humanes als ecosistemes terrestres.

Reconèixer aquests nous entorns permet repensar la nostra relació amb els processos, materials, temporalitat i percepció del paisatge i la “naturalesa”.