Vanessa Pey

(Espanya, 1975)

L’autora congela la imatge-moviment amb la tria de diferents fotogrames d’una captura de vídeo. Detenir el temps és, en aquest cas, crear un nou temps de les imatges. Les eines del fotògraf contemporani s’han ampliat més enllà de càmera fotogràfica. L’escàner, les captures de pantalla, les gravacions de vídeo,  la resignificació de l’arxiu o la manipulació del codi digital son noves vies de recerca dels seus ulls.

En la seva sèrie, Beating Paths , cinc imatges panells que funcionen com cinc pantalles veiem una aproximació fantasmagòrica al retrat de l’individu. Veiem una celebració del glitch, del píxel, de la borrositat. Hi ha una mancança d’ancoratge temporal i visual, la qual cosa fa que siguin retrats neguitejadors i delirants, i gairebé eròtics. Continuant amb la línia celebratòria, és com si l’artista cerqués una manera de sensualitzar el píxel i l’ambigüitat, realçar la seva importància i fervor poètic. Aquests retrats ardents i explosius també es podrien considerar homenatges pop a una mena d’arquetip (o deïtat) de la distorsió. Veiem una figura empoderada gràcies a la seva distorsió. La liquiditat és llibertat, i el subjecte dels retrats en té. Les neocorporeïtats i les noves enteses del gènere també es fonamenten en la bellesa d’allò queer, allò que involuntàriament trenca amb la normativitat i estabilitat, i, en canvi, opta pel transient i mutant. La figura es transmuta amb els filtres i capes amb què juga l’artista, evitant quietud existencial, i per tant, exactitud formal; en termes afectius o identitaris, la figura podria ésser qualsevol, obrint lloc per a una inserció del públic, una altra capa d’erotisme. L’artista vol que ens fiquem kinkament en la pell esotèrica i pixelada de la figura que ella presenta.

La nostra identitat, la nostra aura sorgeix quan l’èmfasi no està en la nostra visualitat literal, sinó quan esdevenim un miratge ambigu i pixelat.  Pey capta i coreografia aquests moments fugaços, en els quals els detalls rostrals i l’èmfasi en el gènere desapareixen, i veiem l’esquelet visceral que ens fonamenta.

Façana Sedatex (Mapa)

Aquest lloc web utilitza cookies de tercers amb la finalitat de realitzar tasques d'anàlisi. L'accés i ús del lloc web implica la seva acceptació. Per canviar les teves preferències o ampliar la informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

més informacióAccepto