Tatu Gustafsson
(1979, Finlàndia)
El naixement de l’escriptura està vinculat al control dels excedents alimentaris a les grans concentracions urbanes del que es coneix com el Creixent Fèrtil i per tant, està íntimament lligat al poder econòmic i polític. L’alfabet només estava en mans d’una casta privilegiada que ben aviat va utilitzar l’escriptura com una tecnologia de control de la població.
El sorgiment de la fotografia va ser una gran fita científica i tècnica sense cap vincle amb l’art. Va ser amb el temps que es van descobrir les seves possibilitats creatives. No obstant, igual que en el cas de l’alfabet es convertí en una tecnologia de control, vigilància i càstig. Cal recordar els retrats parlats d’Alphonse Bertillon que en un principi servien per identificar els malfactors i criminals i que van derivar cap el document nacional d’identitat. A dia d’avui, tots els ciutadans i ciutadanes portem a la cartera la nostra fitxa policial. Les càmeres de gravació als espais públics, els algorismes de reconeixement facial, la mineria de dades a les xarxes socials del capitalisme de vigilància conformen un híper-panòptic de control total. Això sí, sempre en benefici de la nostra seguretat ens diran i nosaltres caminarem per la vida més contents.
I on the Road / Weather Camera Self-Portraits, del treball de Tatu Gustafsson consta de 200 autoretrats presos amb càmeres de control meteorològic. Des que Gustafsson va començar a fer autoretrats el 2012, s'ha centrat en un enfocament alternatiu de la fotografia i ha intentat qüestionar les qüestions d'autoria associades a la fotografia tradicional. Al principi, va descobrir que les càmeres de trànsit i meteorològiques de Finlàndia fan una foto cada dotze minuts i l'emmagatzemen en línia durant 24 hores. Gustafsson es va embarcar en un viatge amb cotxe per tot el país, situant-se davant de més de 700 càmeres exteriors i acceptant la manca de control inherent a aquest procés. El resultat són imatges inquietants que capten l’essència de la soledat i un procés creatiu d’alliberament que juga en contra de la maquinària de control.
El títol de la seva sèrie és una picada d’ullet a la mítica novel·la de la generació beatnik On the road escrita per Jack Kerouac i que amb una prosa espontània i un ritme frenètic descriu una vida romàntica i bohèmia pels EEUU dels anys 50 on el viatge en cotxe esdevé un símbol de llibertat i fugida. El cotxe, una màquina que ha esdevingut cabdal per a l’esclavitud del treballador assalariat i per l’assimilació dels valors capitalistes com a màquina de fugida i autonomia.
Les imatges, les paraules són els nostre panòptic o els llençols lligats als barrots de la nostra cel·la ?