Manel Esclusa

«El més profund de l’ésser humà és la pell», va escriure Paul Valéry.

 

Així, el psicoanalista Didier Anzieu va desenvolupar el concepte de Jo-pell: la idea que la nostra ment necessita el cos per definir-se. Igual que la pell ens delimita, ens protegeix i ens conté, la nostra identitat s'estructura com una frontera flexible entre el nostre món interior i l'exterior. El Jo-pell implica una homologia entre les funcions del Jo i les del nostre embolcall corporal. Considera, així, que el Jo, com la pell, s'estructura en una interfície que permet enriquir les nocions de frontera, de límit i de continent.

 

El rostre és la part més visible d'aquesta frontera. Però, què passa quan la mirada no es queda en la superfície?

 

El projecte Scantac de Manel Esclusa travessa aquesta pell. Utilitzant la Tomografia Axial Computada (TAC) —una tecnologia mèdica dissenyada per revelar l'interior de l'organisme—, l'obra qüestiona les convencions tradicionals del retrat i l’autoretrat per endinsar-se en un territori desconegut: la geografia interna del cos. És el crani el negatiu del nostre rostre? És sota la pell on s’amaga la imatge del nostre Jo?

 

Scantac és, segons l’autor, una reflexió sobre la identitat, la percepció i els límits de la representació fotogràfica per explorar, així, la possibilitat de representar l'ésser humà més enllà de la seva aparença visible. El resultat és una sèrie d'imatges que oscil·len entre l'anatomia, el paisatge i el cosmos. Els talls anatòmics evoquen cartografies, formacions geològiques o imatges astronòmiques, dissolent les referències d'escala i suggerint correspondències entre l'estructura del cos humà i les formes de l'univers.

 

Manel Esclusa proposa així una reflexió sobre allò visible i allò ocult, ampliant la noció d'autoretrat cap a una exploració poètica de la identitat contemporània.