Katrick Koening

Koenning i Protick practiquen la fotografia de manera independent i a milers de quilòmetres l'un de l'altre (Katrin Koenning, encara que nascuda a Alemanya té la seu a Austràlia i Sarker Protick a Bangladesh), però poden treballar conjuntament  les seves imatges gràcies a la connectivitat d’internet i la possibilitat l’enviament d’arxius digitals.

Armats amb els seus telèfons mòbils com a eina fotogràfica preferida, documenten la vida quotidiana d'una manera impulsiva i gairebé obsessiva, de vegades a la mateixa porta de casa , sovint lluny de llar.

Els seus dispositius capten coses tan familiars com un basal d'aigua a l'asfalt, un núvol de pols, un raig de llum que, a través de la seva mirada, es transformen en elements fascinants : criatures imaginàries, la Via Làctia, una silueta fosforescent com un esquiu fantasma.

Dues veus que es fan una sola ens porten en aquest viatge a quatre mans per un territori desconegut, entre el quotidià i el paranormal, entre la nit i el dia. És en el fons de la obscura foscor on es revela la llum, enlluernadora i miraculosa.

El seu treball Astres Noirs (astres negres) va aparèixer en format llibre on les fotografies digitals capturades amb el mòbil ,algunes de les quals sabien publicat -pujat- a Instagram, són impreses en tinta platejada sobre un paper mate d’un negre profund.

Les imatges es succeeixen en format quadrat separades algunes per pàgines en negre- el negatiu de les habituals pàgines en blanc-. Hi ha imatges ocultes entre les pàgines unides en el plec del relligat de tipus japonès. Imatges visibles i imatges ocultes. Un contrast entre allò visible i allò ocult, entre la llum i la foscor. Una continuïtat entre les dues obres fotogràfiques que funciones com un tot orgànic.

Les imatges conformen un mirall negre, una pantalla opaca que ens convida a especular sobre el seu significat. Recordem que l’etimologia d’especular vol dir observar els astres amb l'ajuda d'un mirall. Aquest astres negres on a través de la lent i dels seus ulls els excrements d’ocells poden convertir-se en un univers, en una exhibició còsmica brillant.