MARIELA SANCARI

Hi ha imatges que mai hem vist i que per tant som incapaços de recrear amb la nostra imaginació. Diuen que tenim records  de coses que no han succeït i que oblidem, ineludiblement, molts  assumptes del passat.  La fotografia, el retrat es converteix aquí  en la memòria d’un fet no viscut. En l’empremta d’allò que mai hem tingut.

 

La germana bessona i la mateixa Mariela Sancari  no van poder veure el cos del seu pare. Segons l’autora, no haver-lo vist li ha fet dubtar de la seva mort de moltes maneres.

 

La disciplina de la tanatologia considera que no veure el cos mort dels nostres éssers estimats ens impedeix acceptar-ne la mort. Contemplar el cos inert de la persona morta ens ajuda a superar una de les etapes més complexes del dol: la negació.

 

Moisés és una tipologia de retrats d'homes de 70 anys, l'edat que avui tindria el seu pare si fos viu.

A través d'anuncis al diari, va convocar senyors de l'edat que el seu pare tindria si visqués. Els va fotografiar a tots de la mateixa manera i amb els seus retrats va intentar compondre una imatge impossible del seu pare i imaginar com es veuria si hagués arribat a envellir.