Arxiu de l'FSA

Mostrar la realitat també es amagar una part d’ella mateixa. Les pantalles revelen i velen el món. Sempre hi resta una part oculta.

Fins i tot els nostres ulls tenen un punt cec. Hi ha una zona de la retina on es connecta el nervi òptic i on no hi ha cèl·lules fotoreceptores (cons i bastons) i per tant, no es detecta la llum ni se’n forma cap imatge. És una petita àrea on no hi veiem res, però el cervell compensa o inventa aquesta manca d'informació. Un forat negre al bell mig de la nostra mirada.

La Farm Security Administration (FSA) va ser una agència nord-americana fundada en el marc de la política del New Deal instaurada pel president Roosevelt per combatre la pobresa rural durant la Gran Depressió als Estats Units

L’FSA va ser famosa pel seu programa de fotografia del 1935 al 1944 que volia documentar les dures condicions de vida a l’Amèrica rural. Les fotografies de la Col·lecció de l'Administració de Seguretat Agrària/Oficina d'Informació de Guerra (FSA/OWI) constitueixen un extens registre de la vida nord-americana entre el 1935 i el 1944. Aquest projecte de fotografia va estar dirigit durant la major part de la seva existència per Roy Stryker.

Entre els fotògrafs que van participar en aquest programa de documentació podem trobar els reconeguts Walker Evans, Dorothea Lange o Gordon Parks entre d’altres.

La col·lecció d’imatges de l’FSA és l'encarnació més cèlebre d'un moviment més general de cristal·lització del corrent documental en el transcurs de la dècada de 1930. En efecte, és a partir d'aquell moment quan sorgeix, tant en fotografia com en cinema, la idea d'un gènere documental dotat d'una teoria i una estètica pròpies.

De les 270.000 fotografies encarregades per l’FSA per documentar la Gran Depressió, més d'un terç van ser eliminades.

Les imatges descartades pel director del projecte, Roy Emerson Stryker, eren foradades mitjançant un trepant per tal d’inutilitzar el negatiu. Moltes d’aquestes imatges excloses i marcades es conserven en el mateix arxiu disposat a la Biblioteca del Congrés.

Autors i investigadors com Erica X Eisen o Bill McDowell han investigat aquest llegat ocult per mostrar allò que no volia ser mostrat. Una  que Amèrica calia ser mostrada per tal d’anular l’altra cara d’Amèrica.

Si volem examinar quines imatges considerava Stryker dignes de ser salvades del trepant, també ens hem de plantejar quines imatges considerava dignes de fotografiar en primer lloc.

El pla era documentar les dures condicions dels camps de cotó d’Alabama però alhora evidenciar la resistència heroica dels nord-americans pobres que miraven cap un futur plens d’esperança. Les fotografies  havien de  refermar la implantació de les polítiques de la mateixa FSA. Els pagesos retratats havien de ser dignes de rebre les ajudes de l’Estat i per això, trobem que els llatins o els nadius americans estan poc representats o que les famílies blanques tenen molt més protagonisme que les d’ascendència negra.

 

Passat el temps, les imatges descartades ens expliquen molt millor la història de la Gran Depressió. El forat negre del trepant d’ Stryker ha acabat revelant el que es volia ocult. Aquesta exposició, Amèrica i el trepant del Sr. Stryker ens desperta la consciència d’un punt cec de la mirada que ens ha d’ajudar a accedir a una mirada més profunda sobre les coses. En el forat negre dels negatius hi viuen un temps present i un temps passat i son els nostres ulls que els omplen de llum.