Rose-Lynn Fisher

Per què el rostre i no les llàgrimes que el solquen?

Quina és la veritable màscara de la nostra identitat?  Els ulls son la déu d’on brollen les llàgrimes. El rostre, el curs d’aquest riu, també, la seva desembocadura.

 

Tots plorem. Les llàgrimes humanes, no obstant, no són sempre iguals. En realitat, es divideixen en tres categories diferents: basals, reflexes i psíquiques (o emocionals).

 

La Topografia de les llàgrimes és un estudi visual contemplatiu de les llàgrimes que l’autora va fotografiar a través d'un microscopi òptic estàndard muntat amb una càmera de microscòpia digital. Iniciat en un període de dol, durant vuit anys, Rose-Lynn Fisher va fotografiar una àmplia gamma de les seves pròpies llàgrimes, juntament amb algunes d'altres persones. Va vessar llàgrimes directament sobre portaobjectes de vidre, deixant-les evaporar o comprimint una llàgrima entre el portaobjectes i un cobreobjectes de vidre més prim. Les llàgrimes assecades a l'aire revelaven així les seves estructures orgàniques eren similars a les estructures naturals a totes les escales de la natura: patrons d'erosió gravats a la terra durant un milió d'anys poden semblar-se a les formes ramificades o cristal·lines de les llàgrimes evaporades. Un terreny colpejat per l'emoció.

 

Tot i que les llàgrimes són una composició d'aigua, proteïnes, minerals, hormones, anticossos i enzims, la topografia de les llàgrimes va revelar paisatges momentanis, com l'empremta digital d'algú en un somni. Una sèrie de fotografies que configuren un atles dels diferents paisatges de l’ànima. Cada experiència emocional fotografiada té el seu propi caràcter visual.